Us trobo a faltar coloràs

Deiem que això a nosaltres no ens passaria,
que ens mantidriem unides passés el que passés.
Deiem que donava igual que no estiguessim a la mateixa escola,
que no perdriem el contacte...
Deiem que tot el que habiem viscut juntes faria que no ens separessim...
Vam desitjar tornar a italia les 10 juntes...
Potser encara estem a temps, potser no...
Vull que sapigueu que per mi no només vau ser aquelles amigues del janer,
per mi vau ser les amigues que em van veure creixer i canviar,
les que em vau soportar quan m'enfadaba i m'enrabiava,
les que em vau fer riure fins plorar, emborratchar fins a potar,
les que em vau acompanyar infinites tardes per andorra sense saber que fer,
les que em vau acompanyar matins, tardes i nits per italia,
les que em vau fer sortir de casa quan no en tenia gens de ganes,
les que m'aconsellaveu a diari,
les que em feieu i em feu feliç.

No creieu k son masses moments juntes per oblidarlos com si res?


Us estimo moltíssim nenes, i em sap molt greu el que ens està passant...








Karen.